Conte de Nadal (pratica 5)

Conte de Nadal

A un poble anomenat LASIGERRUM en una casa , vivia una família, la família Rodríguez. Aquella família estava formada per 6 persones en les qual hi havia: la mare que es deia Marisa una dona de 32 anys casada amb un home o sigui el pare, que es deia Pietro i que tenia 34 anys , els dos eren molt protectors dels seus fills.  Faltaban dos dies abans de Nadal la Maria la filla més petita que te 7 anys estava molt contenta, igual que la seva germana Carmen que tenia 9 anys, les dos eren morenes de cabell i tenien els ulls de color verds, la Noelia era la mitjana tenia 10 anys però ella era rossa amb el ulls marrons i també li agradava molt el Nadal com a la Maria i a la Carmen.

També tenien una filla, que era la mes gran, es deia Kelly i tenia 13 anys a ella no li interessava res del Nadal s'interessava més per estar al ordinador, veien vídeos, jugant amb el mòbil, enviar missatges, trucar...

Ella no li agradava perquè quan era petita un noi gran li va a començar a dir-li que el Nadal no era més que una porqueria i al final la Kelly s'ho va creure i va deixar de celebra el Nadal.

Aquell mateix dia la Carmen li va dir:

-Kelly has de ser més positiva.

Però la Kelly li va respondre - Carmen deixem en  pau cadascú creu el que      creu.

Llavors  la mare va intervenir a la conversa  i va  dir :-

 Kelly, es veritat pots creure el que vulguis però no és el que tu et creus és el que et van fer creure.

La Kelly va dir - això es mentida  mare no vull parlar més d'aquest tema deixeu-me en pau i no vull que em molesteu més amb aquest rollo si no crec ja està a més a més no te res de dolent, i  ara estaré a la meva habitació escoltant música i si us plau no m'obriu la porta.

Així va acabar aquella conversa  la Kelly es pensava que tots estaven contra ella, al cap de una hora la seva mare va trucar a la seva porta i li va preguntar:

-Filla que puc entrar?

I la kelly li va respondre:

- Que vols? donar-me un altre cop la xerrada doncs no et molestis

-No no es això només vull parlar- va respondre la mare

-Dacord entra.

La mare va entrar i la Kelly li va dir:

-Què vols?

La mare li va respondre:

- Volia dir-te que a vagades t'entenc perquè ets una adolescent i entenc que no t'agradi però la veritat es que, quan eres petita un nen gran que no se perquè va venir i et va dir que el Nadal era mentida una pura porqueria i tu vas venir i em vas dir:

- Mama el Nadal es mentida.- i vas començar a plorar jo et vaig preguntar perquè i em vas dir que t'ho havia dit un noi gran i et vas anar al teu llit però no volia entrar a explicar-te res perquè estaves molt trista.-

Abans de que la Kelly li contestes la mare va agafar i sen va anar sense resposta només volia que la seva filla Kelly es dones conte de que ella no va decidir no creure si no que li van fer no creure.

Tota la família esta molt entusiasmada i sempre dos dies  abans del gran dia fan un sopar familiar tots venen i es reuneixen i parlen, allà a la Kelly si que li agrada estar perquè menja coses molt bones, doncs bé ja eren les deu i mitja i la Marisa, la mare de la Kelly li va fer anar-se al llit , llavors es va anar a dormir amb el seu pijama de color negre i blanc.

Al dia següent estaven tots molt contents perquè ja faltava un dia  per el gran dia , la Carmen, la Maria i, la Noelia estaven molt contentes perquè ja volien estar jugant a fora amb els regals del para noel i amb la neu .... En aquell poble a hivern sempre nevaba i elles sempre sortien a jugar.

Com cada hivern la Kelly estava tancada a la seva habitació passant de tot deia que feia fred i que passava de jugar amb la neu com els nens petits i gelar-se mentre podia estar dins de casa  amb la calefacció. Es va passar una hora i mitja al ordinador xatejant amb els seus amics. Mentre que estava xatejant se li va aparèixer en mig un nen alt amb les orelles punxegudes i amb els nas de punxa, i el nen li va preguntar a la Kelly:

- Perquè no vas a jugar amb les teves germanes?

La Kelly sorpresa li va respondre:

- Perquè jo ja sóc gran, i és una tonteria jugar amb aquestes nenes petites.

El nen es va posar amb els cabells de punta i es va posar vermell perquè estava molt enfadat.:

- Saps que?- li va dir el nen més vermell que un tomàquet.

Que- li va respondre ella.

Que tu no ets massa gran per celebrar el Nadal, cada vegada hi han més nens que perden l'esperit del Nadal, pensen que és una tonteria i que són massa grans per celebrar-ho, encara que el pare noel no sigui aquí amb nosaltres, nosaltres el portem al cor.- Li va dir el nen que de cop i volta anava desapareixent cada vegada més.

La Kelly va pensar en el que li va dir el nen i es va donar conte de que no ets massa gran per celebrar el Nadal i encara que tu no creguis en el pare noel ell estarà sempre amb tu. La Kelly va baixar les escales i va tirar una bola de neu a les seves germanes i van començar a fer una guerra de boles de neu.

Quan va arribar el dia, les nenes van despertar als pares per baixar a veure si els hi han portat regals. Totes tenien un regal la kelly va buscar però no trobava ningun fins que darrere de l'arbre estava un que deia: del teu amic nen. La Kelly va sortir a fora i com estava nevant van jugar tot el dia fins a la nit i la Kelly va mirar al cel i va demanar gracies i va riure.

FI